Les praderies d'algueró

Medi Marí

Les praderies d'algueró: bioindicadors de la salut dels ecosistemes costaners

Resultats de l'estudi sobre les praderies marines de Cymodocea nodosa portat a terme per l'Obsam en el marc del projecte MAREBI d'estudi i conservació del medi marí de la Reserva de Biosfera de Menorca

Línies de creixement d’algueró colonitzant fons d’arena a la Cala de Sa Torreta. Foto: Marta Carreras

13/01/2022

Reportatge publicat l’1 de desembre de 2021 al suplement educatiu del Diari Menorca Xoc

Autores: 
Marta Sales, Coordinadora de l’estudi, OBSAM
Marta Carreras, Tècnica del projecte MAREBI, Consell Insular de Menorca

Què és l’algueró?
Avui en dia, la majoria de persones coneixen l’existència i, probablement, la importància que tenen les praderies de posidònia per als ecosistemes costaners. Malgrat viure a la mar, aquesta planta no és un alga, sinó una fanerògama que fa flors i fruits. A la mar Mediterrània podem trobar set espècies diferents d’aquest tipus de plantes, sent la «famosa» posidònia (Posidonia oceanica) la que té més importància, tant per l’extensió de les praderies que forma com per la seva envergadura, seguida en segon lloc per l’alguerò (Cymodocea nodosa), planta a la qual li dedicarem aquest reportatge.

alt text alt text

Quina importància té?
Com totes les fanerògames marines, les praderies d’algueró son comunitats amb un gran valor ecològic per als ecosistemes costaners i proporcionen una gran quantitat de beneficis. Per una banda, tenen la capacitat de capturar i emmagatzemar carboni, el que contribueix a mitigar els efectes del canvi climàtic. A més, oxigenen l’aigua, estabilitzen el sediment i eviten l’erosió de la costa davant temporals i les seves fulles donen refugi a un gran nombre d’espècies, especialment en les seves fases juvenils i de reproducció. Degut a la seva importància, l’algueró, juntament amb la posidònia i altres fanerògames marines, estan protegides per diferents normatives internacionals, europees i nacionals.

On es troba?
Es tracta d’una planta marina que es distribueix al Mediterrani i a l’Atlàntic, entre els 0 i 40m de fondària. A Menorca, les praderies d’algueró més importants es troben a badies poc profundes i resguardades de la costa nord, com les d’Addaia, Fornells i Sanitja. També les podem trobar a cales, tant de la costa nord i nord-est com de la costa sud.

Bioindicadors excel·lents de l’estat ambiental del litoral
Las praderies de fanerògames marines, incloses les d’algueró, resulten ser un excel·lent bioindicador de l’estat de conservació del litoral i es consideren mundialment com a ecosistemes prioritaris per a la conservació, regulació i gestió del medi marí.


L’ALGUERÓ A ESTUDI AL PROJECTE MAREBI
El projecte MAREBI del Consell Insular de Menorca ha desenvolupat al llarg de tot un any, un total de deu accions amb l’objectiu de millorar el coneixement de la mar de la Reserva de Biosfera de Menorca, especialment de les àrees marines protegides: Reserves Marines, Parc Natural i Xarxa ecològica Europea Natura 2000; així com conscienciar la població de la seva importància. Com no podia ser d’una altra manera, un dels estudis que hem portat a terme s’ha centrat en les praderies d’algueró de l’illa. Na Marta Sales, doctora en biologia i tècnica de l’OBSAM, ha estat la responsable de coordinar aquest estudi, a on també hi han participat les científiques marines Júlia Romero, Aina Blanco, Marina Bagur i Eva Marsinyach.

Les praderies d’algueró es van estudiar a Menorca per primera vegada l’any 1997 per part d’investigadors de la Universitat de Barcelona. Aquest estudi va analitzar cinc zones de la costa nord de Menorca. A l’any 2006, l’OBSAM va realitzar un estudi de seguiment més extens, a on, a més de les cinc estacions estudiades al 1997, es van afegir deu zones mes, arribant a un total de 15.

Objectius de l’estudi
Al 2021, en el marc del projecte MAREBI, es van plantejar els següents objectius per conèixer a fons a on i com es troben les praderies d’algueró de Menorca:

  1. Determinar la distribució de les praderies d’algueró de la costa nord de Menorca i elaborar un mapa de distribució de l’espècie a tota l’illa.
  2. Determinar l’estat de conservació en què es troben las praderies d’algueró analitzades
  3. Definir un programa de seguiment d’aquesta espècie amb la intenció de que es pugui fer servir com un indicador de l’estat de conservació del medi marí.

Àrea d’estudi
S’han estudiat 19 zones distribuïdes per la costa nord de Menorca, des del port de Maó fins a Fontanelles, centrant-nos en les praderies situades a poca fondària resguardades a l’interior de cales i badies. D’aquesta manera, a més de les 15 estacions analitzades el 2006, n’hem afegit 4 de noves. Algunes d’aquestes zones formen part del Parc Natural de s’Albufera des Grau, la Reserva Marina del Nord de Menorca i de la xarxa europea ecològica Natura 2000.

alt text

1. DISTRIBUCIÓ DE LES PRADERIES D’ALGUERÓ DE MENORCA

Metodologia seguida
Per poder cartografiar la distribució de les praderies d’algueró de Menorca, l'equip de científiques marines del projecte van comparar fotografies aèries i cartografies d’hàbitats marins elaborats al 1997, 2000, 2005 i 2021. A més, es varen portar a terme comprovacions al camp amb l’ajuda d’un visor submarí i aparells de posicionament GPS.

Amb tota aquesta informació, i amb l’ajuda de Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG), s’ha pogut comparar la ocupació de les praderies d'algueró dels mapes antics amb els més actuals, i a més afegir àrees noves de praderies d’algueró detectades gràcies al treball de camp.

Principals resultats i valoracions
Com a resultat de l’actualització i correcció cartogràfica de les praderies d’algueró de Menorca, s’han comptabilitzat 485,43 ha, de les quals 2,83 ha son praderies que no s’havien cartografiat prèviament. Amb això, s’ha pogut elaborar un mapa general de la distribució de les praderies d’algueró a tota Menorca, i mapes més detallats de les 13 cales i badies més representatives del nord i nord-est de Menorca a on es distribueix aquesta planta.

alt text

S’HAN CARTOGRAFIAT 485,43HA DE PRADERIES D’ALGUERÓ, DE LES QUALS 2,83HA SON PRADERIES NOVES

Pel que fa a la comparació de mapes de distribució de praderies d’algueró antics i actuals, destaquen els canvis observats a la badia de Fornells i la badia d’Addaia. Per la seva banda, a la meitat sud de la badia de Fornells s’ha observat un augment d’aquest hàbitat en un 9,2%, passant d’una extensió d’unes 144 ha a l’any 2003 fins a 158 ha a 2021. Observant els mapes, es veu com les praderies d’algueró han ocupat zones on antigament només hi havia fang.

Una de les possibles causes d’aquesta expansió seria el canvi climàtic, ja que aquesta planta s’adapta molt bé a les altes temperatures. De totes maneres, s’hauria de fer un estudi més detallat per valorar altres causes.

En relació a la badia d’Addaia, el que més crida l’atenció és la desaparició d’una praderia de l’alga verda Caulerpa prolifera, que al 1997 ocupava 9,7 ha al fons del port esportiu «Puerto luz» i tota la part central de la badia. Tota aquesta superfície està actualment ocupada per fang. Probablement, la causa d'aquesta disminució sigui el fondeig incontrolat que es produeix a la zona.

alt text

2. ESTAT DE CONSERVACIÓ DE LES PRADERIES D’ALGUERÓ

Metodologia seguida
El mostreig de camp de les 19 praderies d’algueró es va portar a terme durant els mesos de juny i juliol, època en què aquestes praderies estan en el seu màxim desenvolupament i mateixa època que l’estudi de 2006.

Mitjançant immersions amb escafandre autònom, es van mesurar diferents indicadors relacionats amb l’estat de conservació d’aquestes praderies, com la cobertura que ocupen i la densitat de feixos de la planta. Aquestes mesures es van prendre de manera sistematitzada al llarg de transsectes determinats i seguint una metodologia similar a la de 2006 per tal que les dades fossin comparables.

alt text

Principals resultats i valoracions
Comparant les dades de cobertura de les praderies d’algueró de 2006 i 2021, s’ha observat una colonització d’aquesta planta a zones arenoses, abans desproveïdes de vegetació. Aquesta expansió s’ha observat a s’Arenal den Castell, Sa torreta, Tamarells i Es Grau, a on el 2006 es va observar entre un 15% i quasi un 60% d’arena, i avui en dia el fons d’arena sense vegetació és pràcticament residual. A s’Arenal den Castell i a Sa Torreta, crida l’atenció la presència de línies de creixement horitzontal d’aquesta planta, que formen una mena de cordons que avancen per l’arena.

alt text

De manera general, a totes les estacions estudiades, aquest increment de cobertura ha vingut acompanyat d’un increment de la densitat d’aquesta planta, excepte a les estacions de la badia d’Addaia. Destaca l’increment de densitat respecte anys anteriors a s’Arenal den Castell (en un 222%), sa Torreta (85%), Es Grau (76%) i Fornells (10%). En canvi, les dues praderies analitzades a la badia d’Addaia: Addaia i s’Estany; han vist reduïda la seva densitat de manera significativa en un 46% i un 29% respectivament.

alt text

De manera global, les praderies d’algueró de Menorca analitzades presenten una densitat considerada entre mitjana i alta, la qual cosa significa que es troben en bon estat de conservació. De les 19 estacions avaluades, cap ha presentat una densitat molt baixa o s’ha considerat com a praderia en regressió. Tot i això, les estacions d’Addaia presenten una densitat considerada com a baixa i, com hem esmentat anteriorment, respecte 2006 s’ha produit una disminució significativa de la seva densitat.

Segons les autores de l’estudi, l’expansió detectada de les praderies d’algueró analitzades pot venir afavorida pel canvi climàtic, ja que es tracta d’una planta que tolera altes temperatures. Però a cales com s’Arenal den Castell, i Es Grau, també hi ha intervingut una millora en l’ordenació dels fondejos d’embarcacions produïda en els darrers 15 anys.

El cas de la pèrdua de densitat de les praderies de la zona d’Addaia, sembla que vingui provocat per la pressió dels fondejos incontrolats a la zona, els quals disminueixen la transparència de l’aigua i que aquesta planta no es pugui desenvolupar correctament.

PROPOSTES DE FUTUR
Per acabar, i amb tota aquesta gran informació recopilada, les autores de l’estudi plantegen les següents recomanacions per afavorir el bon estat de les praderies d’algueró a la Reserva de Biosfera de Menorca:
 
  • Regular el fondeig de manera integral a les badies de Fornells i d’Addaia, establint zones de fondeig prohibit i zones de fondeig regulat.
  • Regular el fondeig a Cala Teulera (Port de Maó), ja que s’ha detectat una pressió de fondejos elevada.
  • Eliminar elements innecessaris i substituir morts convencionals per fondejos ecològics a Sanitja, Fornells i Es Grau.
  • Actualitzar la cartografia a les principals badies (com Addaia i Fornells) cada 15 anys
  • Avaluar l’estat de conservació cada 5-10 anys
  • Fer un seguiment de les mesures de gestió que es vagin implementant.

LES CLAUS

1. Bon estat de conservació general de les praderies d’algueró. La majoria de praderies s’han mantingut en bon estat des de 1996 i 2006. Fins i tot s’ha observat una expansió d’aquesta planta a zones arenoses, com s’Arenal d’en Castell, Sa Torreta, Tamarells i Es Grau. Aquest increment, ha vingut afavorit probablement pel canvi climàtic, així com a millores en l’ordenació de fondejos en algunes d’aquestes cales.

2. Regressió de les praderies d’algueró a la badia d’Addaia. S’ha observat una disminució de la densitat d’aquesta planta, així com la desaparició de 9,7 ha de superfície algal, en concret de l’espècie Caulerpa prolifera, associada probablement a la pressió dels fondejos no regulats de la zona.

3. Metodologia de seguiment de les praderies d’algueró. S’ha creat una metodologia estandarditzada que permetrà detectar possibles canvis en el futur. Es recomana fer aquest seguiment cada 5-10 anys.

El projecte MAREBI del Consell Insular de Menorca, compta amb el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, a traves del programa PLEAMAR amb Fons Europeus Marítims i de Pesca (FEMP).

Estudi complet